La novel·la psicològica és un tipus de novel·la que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust o James Joyce. Tenia com a característiques la subjectivització, la introspecció en la
psicologia i el món interior del protagonista, prenent com a base els
estudis realitzats per Sigmund Freud i la utilització del discurs directe lliure i el monòleg interior. A part, solia tractar sobre la psicologia de la dona, perquè creien que
era més complexa i, per tant, més interessant, cosa que és palesa als
títols d'algunes novel·les.